Exposició de Sant Lluc a Mataró.

Com cada any aquest 2018 també hem pogut veure l’exposició que l’associació Sant Lluc per l’art organitza per a visualitzar i promoure els artistes de la localitat.

Un any més els organitzadors ens delecten amb una selecció, de les que segons el seu criteri, han estat les millors obres presentades. S’ha de reconèixer que com qualsevol altre espai, aquest també està limitat, de manera que no poden ser incloses totes les obres presentades.

Decideixo visitar l’exposició que se situa en la cantonada de la Riera amb el carrer Bonaire de Mataró, un dia plujós que anuncia l’hivern. Porto una petita llibreta on apuntar les meves impressions i vaig plena d’idees, i potser algun prejudici, sobre el que vaig a veure.

A la meva arribada comencen a obrir les portes, de manera que la sala està completament buida, només les dues persones encarregades de la cura i la vigilància de l’esdeveniment em fan companyia en un ampli espai que aquest any recull 85 obres d’artistes de la ciutat.

Naturalment no són presents tots els que són, però tots els que estan són artistes o aspirants a ser-ho.

Arte en Matarṕ

Troboa faltar algun nom rellevant en el panorama de Mataró encara que comprenc que aquest esdeveniment està pensat per donar a conèixer als novells pel que entenc i disculpo que la manca d’algun nom destacat amb una projecció internacional interessant.

Destacar, com és lògic pel caràcter de l’exposició, que moltes de les obres presentades corresponen a persones en procés de formació artística, he de suposar que són alumnes d’algun pintor de Mataró o del Maresme o autodidactes que s’esforcen dia a dia per millorar. En aquestes obres cal destacar sense cap mena de dubtes l’esforç i obstinació que posen els seus novells autors per desenvolupar unes peces de qualitat.

Aquest any, també es a presentat una mostra d’obres realitzades per alumnes del batxillerat artístic entre les quals destaco la pintura de Clara Valés, que si bé per si sola, no pot ser indicatiu d’una trajectòria futura, si destaca clara i positivament.

Com tots els anys, el que més abunda són obres de tall mitjà, sense massa gràcia, estil o tècnica que podríem classificar de nivell aficionat (específico que quan dic aficionat sóc conscient que l’ésser aficionat no és igual a una producció de baixa qualitat).

En el meu afany per trobar obres clarament d’un altíssim i indiscutible nivell he de reconèixer la meva decepció en aquest sentit.

Si he de reconèixer que un petit nombre d’obres destacaven sobre la resta, no com per classificar-les de brillants, però si per marcar una diferència i destacar-se de “escamot”.

Una molt especial menció a l’escultura de Llucià Gonzale, un gran escultor que una vagada mes es mostra com un artista complert i d’extraordinari valor

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s